- quina bonica data que tenim avui: 01 del 11 del 11... i boniques hores: 01:11 de la matinada, o 11:01 i 11:11 del matí (i aquest comentari acaba aquí).
- què gran que era Anton Txèhov (i en aquest m'esplaiaré una mica més).
Quan jo era més jove... tot lo rus em feia força pal (és algo que m'ha passat també amb tot lo suec... menys Abba i Ikea)... no sé, potser la culpa era de pelis com "Guerra i paz", o el "Doctor Zhivago". I és que tot el que passava en aquelles pelis era trist, i a més era molt llarg.
Per sort, fa cosa de 5 anys... em vaig desafiar a mi mateixa i vag comprar una entrada per anar a veure "Els estiuejants" de Maksim Gorki, al Lliure de Montjuich, dirigit per la Carlota Subirós. Era una obra amb un munt d'actors i actrius, en un gran escenari emulant les típiques cases de camp de la burgesia o aristocràcia russa (i dic típica perquè crec que a totes les obres russes que he vist, en sortia una... :s). I la cosa és que em va agradar molt. I va ser així com vaig decidir que havia d'anar a veure teatre rus... i així vaig conèixer Txèhov, i la seva vessant teatral.
Però al cap d'un any, vaig començar a contar contes... i per poder contar: a) o els escrius, b) o en llegeixes molts fins que trobes aquells que vols contar... i així va ser com vaig conèixer la vessant de relats i contes de l'Anton.
Sips... així li deia jo... Anton, i així el presentava al meu públic, els avis i àvies d'un centre de dia de Gràcia. Al seu taulell els hi penjava les fotos dels autors i autores dels contes que els hi explicava. I per suposat, la foto de l'Anton va ser la primera que vaig penjar... I sempre els hi deia que jo n'estava enamorada... i que si no fos mort, em veuria obligada a cercar-lo per conéixe'l.
Avui he anat al teatre... he anat a veure l'Anna Lizarrán i el David Selvas a l'obra o peça d'escenari: CARTES. ANTON TXÉKHOV i OLGA KNIPPER.
L'obra és simple, ells dos, llegint i interpretant l'escrit d'una història d'amor... amb un piano i unes projeccions que acompanyen les lectures. Una història d'amor no gens típica però... un home malalt allunyat del nucli cultural de la Rússia del 1900, i una dona artista en constant moviment en el centre cultural en qüestió.
Mitjançant les cartes vius l'evolució de la relació, amb els seus requeriments, físics i mentals... com els remordiments apareixien en ella per no ser-hi quan ell la necessita, i com ell li explica les no expectatives dipositades en aquest sentit, perquè ell ja sabia que es casava amb una dona artista, de la que estaria allunyat durant els hiverns... i que la vida era la vida i que era així com havia de ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario