domingo, 3 de junio de 2012

PS 2012

Jesus don't cry... ohhhh honey honey!!!

I ja ha passat... la veritat és que no sé què tenen els festivals... podria enumerar mil coses i detalls... però sobretot em quedo amb l'estat de felicitat que sento... la música... els amics... les rises... el compartir... c'est bonic!!

Un festival on pots anar a casa després de caminar un quart d'hora no es pot deixar passar. La primera vegada que vaig anar a un festival no pensava pas que algun dia arribaria a trobar a faltar les riuades de gent per les que et deixes arrossegar cap als concerts. 

Quan vaig començar a introduir-me en el món dels festivals estudiava els grups que tocaven. Ara ja no, ara em deixo portar pels gurús musicals que m'acompanyen, o per les riuades de gent, confiant en que el coneixement general i el pensament col·lectiu em portaran a bon port. Així, durant 3 dies, m'he deixat arrossegar als diferents escenaris, encara que hagués de caminar centenars de passes... 

Wilco va ser el primer, i Justice l'últim... pel mig mil notes musicals, extranys encaputxats, rockers, heavies, poppies, "bombers" recuperades als "The Drums" i lentejuels oblidades amb "Saint Etienne", 3 hores de concert amb en Bobby... i mil i una coses i sorpreses... i sobretot molt bona companyia... i el millor moment de tots, caminar entre la pols de terres àrides a tocar del mar, com els mariners que seguien els càntics de les sirenes, però en aquesta ocasió, perseguint una veu un pèl més desangelada, más dejá...  i jo, amb un somriure d'orella a orella... porque Jota, qué sería un festival sin ti?



Déjame vivir con alegría de Grupo de Expertos SolyNieve...

Autor de la letra - Vainica Doble
Autor de la música - Vainica Doble


Letra

Déjame que descanse un rato al sol,
déjame vivir con alegría,
si he pescado bastante para hoy,
mañana será otro día,
no faltará un caracol.

Yo no cambio tu ananás por mi limón,
yo no cambio tu salmón por mi salmonete,
mete la "Rolley-Flex" en un cajón,
agarra la puerta y vete,
no te quiero en mi rincón.

Y un higo chumbo y una aceituna,
tu nuevo mundo yo descubrí con Colón.
Y una aceituna y un higo chumbo,
vete a tu luna y déjame en mi rincón.

Oscurita es mi pigmentación,
y mi cuerpo es enjuto y resistente,
rubias gentes me tienen compasión
porque me falta algún diente
y entre dientes me río yo.

Con un dátil por alimentación,
con un dátil yo inventé la democracia,
con un dátil yo te gano el maratón,
no me hace ninguna gracia
que me tengas compasión.

Y un higo chumbo y una aceituna,
tu nuevo mundo yo descubrí con Colón.
Y una aceituna y un higo chumbo,
vete a tu luna y déjame en mi rincón.