YÀMANA

Yàmana és el nom del primer llibre en solitari de l'Esteve Corbera.

La primera vegada que vaig sentir una pregunta de l'Esteve (sips, sips... era dels que preguntava si tenia cap neguit... i crec que va ser d'una de les persones de les que vaig aprendre a preguntar sense por), va ser el primer dia de classe i va fer al·lusió al Principi de la Incertesa de Heisenberg... és curiós com de vegades recordes petits detalls de les persones... la qüestió és que actualment, encara cito a Heisenberg... m'agrada parlar de la incertesa... potser perquè és un dels meus grans "quès"!

Però no vull parlar de l'Esteve, sinó de Yàmana, el llibre de poemes que ha escrit i del que he sentit... amb el poc que he pogut llegir, by the moment, of course.

Citant la seva explicació al llibre: "Yàmana significa en la llengua Yaghana patagònica. Quan yàmana esdevé sufix de la paraula , aleshores aquesta última significa . Metafòricament, doncs, Yàmana és una invitació a enfortir la nostra amistat, a través de la comunicació silenciosa que sempre ofereixen els versos, la prosa, i la lectura en general."

La temàtica dels poemes és diversa: l’enyorança, el sentit de l’existència, la injustícia social i molts intents de descriure l’alquímia de l’amor... però em quedaré amb un dels extractes que hi ha al "Pròleg" de l'Ignasi Roda: «Si pasa el tiempo y te sigo queriendo no te quiero a ti, será el recuerdo»

Aquesta frase Esteve m'ha donat pau... pau i alegria, i és per això que et dono les gràcies... per compartir els teus escrits.

Yàmana!!!!! :o)