Manolo

El Manolo deixa la porteria.

Des de que tinc ús de raó sempre l'he vist allà... assegut a la cadira de l'entrada. Sempre allà, disposat a ajudar-nos en el que fos... recordo com jugava amb nosaltres, ens feia un cop d'ull o deixava que la taula de la porteria es transformés en una porteria de futbol!

I sempre ha estat allà, i ara ja fa temps que nosaltres hem deixat de ser nens, i a ell ja li ha arribat l'hora de jubilar-se.

Quantes vegades hauré dit: Hola Manolo! Adiós Manolo!!!!

Ho trobaré a faltar, i el trobaré a faltar... I no només jo, també tots els veïns de l'escala... i crec que fins i tot els veïns de la zona el trobaran a faltar... tota la gent que passava per Padilla ja no el veuran allà fora, netejant les escales, prenent l'aire o la fresca... i xerrant amb els veïns de l'escala.

Avui, el dia del seu aniversari... ha estat el seu últim dia de feina... i he anat a acomiadar-lo i a donar-li les gràcies. Em venien imatges de tots aquests anys, i només podia pensar en donar-li les gràcies... per haver estat allà tots aquests anys.