sang de la meva sang

I aquí estem... just ahir parlava del canvi climàtic i de les conseqüències... de la desaparició de les temperatures moderades i de l'avenç dels mosquits... i tachán!!!! Avui m'he aixecat que semblo el Rocky Balboa després d'un mal combat!!!!!


Aghhhhhh!!! Quina ràbia!!!!!! :s

El pitjor de tot és que l'he sentit, l'he sentit i no he pogut fer res per acabar amb ell. Primer de tot m'ha picat la mà, i els seus "zumbidos" anaven i venien. Era de matinada i he obert els llums, per enfrontar-me directament amb el petit xuclador de sang que tenia a l'habita... i he observat durant minuts rotant el cap al estilo niña de la exorcista però no he vist res. Com que no tenia cap insecticida a casa, he pensat que el millor era posar-me un repelent d'insectes... m'he tornat a dormir. I ja no m'he enrecordat més del mosquit fins que no m'he vist al mirall. Punyetes!!!!

Jo sóc del parer que matar un animal perquè sí no té cap sentit... tot el que va torna, i els animalons cumpleixen una missió sobre la Terra, so... perquè matar una aranya només perquè passa prop de tu a la terrassa d'un bar si la pots deixar passar? O una mosca si la pots alliberar per la finestra?

Però amb aquest mosquit, que és sang de la meva sang... només veig possible l'aniquilació... tot i que ara tinc la finestra oberta per si li dóna per fugir abans que aconsegueixi poder químic assassí. ;o)

I al publicar el post... i rellegir el títol que li he posat, no he pogut evitar recordar aquesta cançó que va marcar una època, i les tardes,les i hores i hores cantant... "més que la meva sang", de Lax'n'Busto, el primer grup del Rock Català que em va agradar.... :D