Sempre m'han agradat els números... em criden l'atenció.
Ahir caminava, tornant de veure "Qui té por de Virgínia Woolf?", i vaig veure que el número premiat al sorteig de la ONCE era el 75657.
Sempre m'han fet gràcia els números o nombres capicues (que sapigueu que capicua també és la llana de baixa qualitat que prové del cap i la cua del be).
Aquest divendres és 11/11/11... és una bonica data també... els de la ONCE ho saben... per això fan un sorteig especial... i seguint amb la conya "numerera" sortegen 11 premis d'1 milió d'euros.
Però els de la ONCE no són els únics que juguen amb les xifres... per exemple, la gent de projecte NISU estrenen al Versus "Vamos a por Guti".
Hi ha molta gent que deu creure en els senyals i en les coincidències, i que els hi agrada jugar amb els números... i és que sembla que aquestes dates hagin de venir amb el cabàs ple d'esdeveniments especials... i bé, de ben segur que per 11 persones afortunadament premiades per la ONCE ho serà. ;o)
Em pregunto a quina hora faran el sorteig... perquè clar dins de l'11 de l'11 de l'11 hi haurà moments estelars com ara les 11 i 01, les 01 i 01, i les 01 i 11... sent la més estelar de totes, les 11 i 11. I això sense tenir en compte les variacions possibles a.m. o p.m. (que mai no he sabut quin és quin) que dupliquen el nombre de moments estelars.
Em sembla que estic un pèl Espinosa... Ho sé... jo ja tinc aquest punt, però ara m'estic llegint "Todo lo que podríamos haber sido tú y yo, si no fuéramos tú y yo" i suposo que s'ha accentuat... i estic molt més perceptiva a relacionar esdeveniments (llámale casualidad, llámale coincidencia)... també és veritat que lo de Virgínia Woolf m'ha deixat força pillada... primer perquè la tal Virgínia no apareix en tota l'obra (físicament, vull dir), segona perquè no coneixia l'argument... la veritat és que volia veure què en feia el Daniel Veronese d'actors catalans... i el que he vist m'ha agradat... un torrent emocional, of course. Però acostumada a les altres obres que havia vist del senyor Veronese... crec que encara ha estat comedido... potser ha estat el fet que hi havia escenografia, i en canvi a les altres obres els actors estaven pràcticament a "pelo"... amb el que la teva atenció de l'espectador no es podia distreure amb res més que no fos l'emoció dels actors. Igualment, i tot i que diferent... l'obra és mooolt recomanable... :D (sense poder argumentar amb criteris acreditats, simplement estic molt contenta d'haver-la vist).
Però tornant a les xifres... que me pierdo... aquest matí, venint amb la moto he vist que estem a 14 graus!!! I és que sí, sembla que el fred ja s'acosta, i va arrelant... les meves mans, cara i cuixes així m'ho diuen!
Tema xifres: Des que vaig descobrir que no rascava bola al "cifras y letras" vaig decidir deixar de creure en qualsevol combinació màgico-astral de les xifres. Allà estan i com a números que són a vegades agafen combinacions originals, però res més (in my opinion eh?).
ResponderEliminarTema Virgina Woolf: Al contrari que tu vaig sortir-ne bastant decebut. Fora de les acostumades actuacions monumentals de n'Arquillué i na Vilarasau, la resta de l'obra... fluixeta fluixeta. De fet ells dos donen sentit a l'obra ja que l'argument, sincerament, es desfà com un terròs de sucre en un cafè (in my opinion també, eh?).
Massa estridència, massa histrionisme per un argument que no té força!
Agghhhhh!!!! He respost... i se m'ha penjat... què trist!!! :s
ResponderEliminarVaya... ara sí que l'ha penjat... a veure si puc reproduir l'altre!!! :D
ResponderEliminarJejejejelou porquet... :)
ResponderEliminarSobre xifres... cap problem... cadascú veu i interpreta a gust... :D
Sobre el teatre... i intentant no parlar de l'argument... és que tot l'argument és una anada d'olla... una anada d'olla plena de persones que es fereixen constantment... i a més a més, ho fan en nom de l'amor,
Sobre ells... Arquillué és un crack. La veritat és que l'he vist en 3 ocasions, i en les 3 he vist un home diferent... és una bèstia parda de l'escenari... cosa que malauradament no puc dir de l'Emma (potser és que tinc a l'Eulàlia entre cella i cella), que tot i així em va agradar el que va fer ahir... però és que en Pere és en Pere. I sobre la parella convidada doncs... eso, convidats... no de pedra, perquè la Mireia Aixalà juga el punt clowny i de fet, gràcies a déu que el juga... perquè així podem anar treient algun somriure per anar passant tant patiment, tant fer patir al del costat, al que t'estimes.