Tranquil·litat

Aquest divendres nit vaig anar a la celebració d'un casament... durant la celebració una de les núvies va parlar d'haver trobat la tranquil·litat, de saber, per fi... el que era estimar, el que era l'amor de veritat. Durant aquests dos dies hi he estat pensant.

He estat pensant en què el meu propòsit d'aquest any (sí, jo els faigs escolars els propòsits, en comptes d'anuals), ha estat no apuntar-me a cap curs... el meu propòsit d'aquest any és estar tranquil.la i gaudir amb el que faig, i dedicar-me a passar els apunts de PNL, a assimilar i interiotitzar els conceptes treballats, dedicar el temps necessari al COAMB per poder fer bé la feina, entusiasmar-me amb la meva feina (la que em dóna diners), quedar i disfrutar de les estones amb els amics i la familia, netejar el piset i deixar-lo ben maco, dibuixar vinyetes de "Brunito i Daniéh", pintar roba, i si veig que és viable apuntar-me al gimnàs, i sinó és possible aparcar la moto i anar a passejar de tant en tant a la platja (s'ha d'aprofitar que visc a un barri marinerito, exindustrial i marinerito!).

I ara que ho he apuntat tot en un llistat, no estic ben segura que hagi de ser un any tranquil... :)

Però el que sí sé és que vull deixar de deixar-me portar per la vorágine de la vida que he escollit durant els últims anys. Aquest any escullo tenir el no res per endavant. Què em preguntin: "Què has de fer?". I jo respondre: "La nada".

I estar tranquil·la amb aquesta "nada". Perquè no passa res i ho passa tot... i aprendre a estar en pau amb això, aprendre a estar en pau amb mi.

De fet, també he estat pensant (sips, han estat dos dies on he estat pensant molt)... que des de ben petita jo ja parlava de tenir pau interior... és un concepte que sempre ha estat important per mi... I l'he perseguit.... i no sempre he estat conscient de perseguir-lo. De fet, moltes nits em desperto, i la sensació que tinc és de "búsqueda". Hi ha gent que parla d'haver tingut somnis "estupendus"... i a mi això no em passa.... els meus somnis no són estupendus, n'hi ha algun però de tant en tant... d'aquells que fan que despertis amb un somriure... però m'acabo d'adonar que m'havia oblidat d'un dels meus nous propòsits... somniar bonic... :D

I això faré, cada nit abans d'anar a dormir... dir-me... "Susana, avui somniaràs bonic!"