Ja és el tercer any que participo en la ralització de panellets... a casa meva mai no n'havíem fet... i la veritat és que és bastant fàcil, però t'hi has de posar... La primera vegada que m'hi vaig posar, de la mà d¡una gran mestra cuinera, només vaig estar fent formes i barrejant la base amb l'acompanyant pertinent (coco, xocolata, pinyons, ametlles, etc.), i haig de dir que la lluita contra els pinyons va ser d'òrdago!! però ara tinc una tècnica depurada per enganxar pinyons, així com per crear piràmides icebèrgiques pels de coco.
La segona vegada va ser l'any passat, i ja no hi havia supercuinera al costat per guiar-nos... so, ens vam deixar portar i vam fer maxipanellets! Només de pinyons però, del tamany d'una meitat d'un bitllet de 5 euros!!
I la tercera, o sigui avui... ens ha permés ampliar horitzons i ja hem començat amb els de xocolata, coco, pinyons, ametlles. Aquí una imatge de la part que m'ha pertocat per il·lustrar la feina de tota la tarda!
Recepta:
1 patata o moniato (grans i bullits). Depenent de les possibilitats i la pasta es pot jugar amb la patata i el sucre
800 gr. d'ametlla en pols
500 gr. de sucre
1 llimona
Ous (rovell per arrebossar els de pinyons i permetre que s'enganxin al panellet)
Un cop fets, es posen al forn (sobre paper oliós per evitar que s'enganxin) durant 8 o 10 minuts.
Però apart de voler deixar constància de tan bona recepta... el que jo em pregunto és... com pot ser? Que a dia 30 d'octubre... jo cuini panellets en tirants???
Quan estava estudiant ens van fer llegir varis capítols de la sèrie "L'Estat del món", com uns estudis internacionals que s'emeten cada any.
Un cop vaig llegir alguns dels capítols recomanats, em vaig adonar que els estudis sempre deien el mateix, i que nosaltres, com a molt, podem anar modificant aquest informe en la mesura que es realitza el seguiment de les temperatures i l'avançament o no, d'insectes, i malalties. I és que aio és el que ens espera, potser no a nosaltres, però sí als nostres fills i filles. Potser no està causat per l'home, però sí agreujat.... i de fet sense efecte hivernacle, no podria haver-hi vida a la Terra perquè no podríem suportar els contrastos tèrmics però... "carajo". És que és allà cap a on estem anant!! Extremització de les temperatures, i desaparició de la primavera i de la tardor.
Les primeres castanyades que recordo van ser a Castell...la Castanyada sempre ha estat una festa significativa allà dalt, i et regalaven una paperina de castanyes. Recordo el foc, tothom a la plaça, el fred... aixxxxx el fred!! De fet, no m'agrada especialment el fred... o sigui que no és que vulgui tornar a fer voltes pel poble, caminant amb els peus gelats amb la bossa de castanyes a la mà... o pensant-ho bé... potser sí, potser sí podria ser això el que vull!!!??!
Jo també estic sorprès un any més de veure que castanyada i fred no venen junts. De petit ho relacionava, i l'olor a castanyes del carrer i el fred feia ilu perquè era un avís de que aviat vindria més fred i el nadal.
ResponderEliminarJo sempre estic a favor del fred i de la tardor, i de l'olor a castanya (tot i que nomès menjar-me mitja i ja en tinc prou, és com el torró), i dels panallets de pinyons, perquè està clar que els altres són purament decoratius i innecessaris, el que volem tots és panallets de pinyons, els cars, els bons.
M'agrada l'etiqueta del post: "bonic"!