la tardor ja és aquí

I aquí estem una altra vegada... fa tot just una setmana que el temps es va girar... caminant per la muntanya de la Garrotxa el cel es va ennuvolar i va començar a ploure... una pluja que ens va col·locar en l'epicentre plujós del cap de setmana. I així va ser quan, un cop passada les tormentes, els llamps i els trons... vam deixar el cor de Catalunya a "la friolera" (mai millor dit) d'11 graus centígrads... Així va ser com vaig tenir l'evidència que la Garrotxa havia deixat enrera l'estiu... però esperava que a Barna les coses fossin diferents.

Però el dilluns... una molt bona amiga que pateix d'una tendència familiar irrefrenable a fer referència al pas de l'estiu... arribada o marxa de l'estació (en qualsevol moment de l'any, aquí radica la gracia!)... va dir aquestes temudes paraules: "Us n'adoneu que s'ha acabat l'estiu?".

I el fred allà estava... però tècnicament a l'estiu li quedaven 3,5 dies.

Tanmateix, and in spite of the cold... a les 8 del matí... els meus peuets... dins de les seves sandalies que resisitien "el embate" del temps (del climatològic, of course)... han lluitat contra la creença de què els peus freds provoquen un refredat sense remissió.

Però tècnicament la tardor ja ha arribat... i no només això... sinó que avui és la Mercè... i com és ben sabut... per la Mercè sempre plou... i la pluja amb el fred... fa que els peuets, i els ditets ja quedin tancats dins de lonetes, pells i altres materials... que els protegeixen... almenys al carrer... però sempre els hi quedaran els moments íntims de la casa per poder correr lliures!!!

I mentres acabo aquest post, i allibero els meus peus... durant un instant escolto a en Mastroianni, de la ma d'en Fellini... (a Fellini 81/2), i observo que parla de temes grans... que parla de les pors i de trobar respostes per mostrar-les a tots mitjançant les seves pel·lícules... sempre buscant respostes... com tots... com totes...