Tot just acabo d'arribar a casa... i l'Anna, abans de separar-nos al metro m'ha dit... ja tens post pel teu blog... i realment... i tant que el tinc!!!!
Avui he fet allò que des d'algun moment a l'adolescència, quan era fan del Dream Team, vaig tenir ganes de fer... Trepitjar el Camp Nou... Bé, de fet, no he trepitjat el camp del Camp Nou... però sí les graderies... i per lo que m'he enterat, el que va ser l'ampliació del camps (16 noves fileres que es van afegir al 1994, i que abans eren la fossa). I de fet, estava tant a prop del camp, que sí que podria haver saltat la tanca i haver trepitjat la gespa fins que l'equip de seguretat decidís que la broma ja s'havia acabat.
Estàvem al Gol Sud... i el partit ha començat a tope... i a més a més... el Mallorca tenia la porteria al nostre gol. O sigui que hem estat a la porteria interessant a la part més emocionant... i la segona part doncs... bé, ha passat més desaparcebuda!!! En Messi ha fet un hat-trick (i es veu que això ha estat molt bo perquè a Madrid porten tota la setmana preguntant-se si no li estaria passant res a "la pulga"), i Cuenca i Alves també han marcat. I ara volem veure el gol d'Alves perquè estàvem lluny i no l'hem pogut apreciar en tota la seva magnitud... eso sí, durante la primera part ens podrien haver suat a sobre amb una mica d'aspersió!
Doncs això, que em perdo. Imatges i sons que m'enduc:
- L'escut de la penya de Navarcles
- La gentada que hi havia per tot arreu, tant a dins... (he tingut seriosos dubtes que les cadires no tinguessin pintades cares per donar caliu al camp encara que no hi hagués ningú!), com a fora a l'hora de sortir (semblaven un exèrcit de formigues amunt i avall buscant la seva destinació, i gairebé totes amb una peça blaugrana)
- L'entrada al Camp Nou, la primera visió de totes les grades, etc.... la veritat és que m'ha impressionat
- La "ola-ona" que ha fet dues o tres voltes al camp
- Les onades de persones del metro i la mala decisió presa a l'hora de decidir la ruta (Damn it!!!)
- L'himne del Barça i la gent cantant-lo
- Cançons i crits que la gent corejava (corejàvem)... alguns de positius, d'altres no tant.
- Les banderes onejant per sobre dels nostres caps... o sobre el nostre cap.
També és veritat que avui m'he adonat que gent molt propera a mi no sabia que jo era del Barça... i bé, a veure... potser no visc els colors de manera efusiva... però el Barça sempre serà la meva primera opció (perquè jo ser ser, el que es diu ser... sóc del Dream Team... però com que aquella fase va acabar i como que quien tuvo retuvo doncs... ;o)).
A mi sempre m'ha agradat jugar a futbol... fins i tot quan sent petita al poble. A les nenes de la meva colla ens escollien les últimes i ens posaven de porteres i de defenses... passat un temps ja te n'anaves i perseguies als davanters utlitzant tècniques com el "crit del despiste" (la veritat és que recordant tots aquells partits a les places de les escoles velles de Castell m'estan venint somriures constants).
Posteriorment vaig viure una etapa molt interessant i com més professional a la UAB (ens vam fer unes samarretes i tot), on formava part de les "Nematodes" (perquè anàvem a per totes, perquè el nostre entrenador es deia Nemesio, i perquè estudiàvem els nemàtodes a Fisiologia animal). En aquesta etapa vaig ser portera fins que em vaig ratllar (s'utilitzaven massa poc els peus pel meu gust i hi havia mooooltaaaa pressió!!! ), i vaig passar a ser jugadora on també utilitzava el crit del despiste amb un: "No, no me la passeu!" . però clar, me l'acabaven passant perquè no em col.locava pas malament i... de fet, en una d'aquestes... vaig aconseguir marcar un gol, i vaig rebre un títol com a futura pichichi de l'equip. Què bonic!!!. La veritat és que em vaig emocionar molt! :_)
Però lo de veure jugar a futbol em va durar poc... només amb el Dream Team i de fet, més que veure-ho, m'agradaven els intents de crònica que en feia el Sergi Mas des del camp (dic intents perquè ell era el corresponsal enviat al camp, i l'Arús i els altres la liaven tant que a dures penes podia comentar res més que l'alineació).
Però sí que és veritat que si avui dia, tot la meva baixa forma física, algú em dóna a escollir entre veure un partit o jugar-lo, jo... sense cap mena de dubte... allà que m'hi vaig a jugar... a suar la samarreta i a fer sprints intentant aturar als que ataquen, i de vegades xutant perquè algú faci joc.
I sense més... aquí deixo una foto molt maca amb l'Anna... i amb la idea que veure tantíssima gent fent una mateixa cosa i defenent una idea... és realment inspirador.
I una cançó... que porta unes quantes hores al meu cap:
"y me he reído con ellos"
" Y Mendieta ha marcado un gol realmente increible"
"un momento justo antes de irmeeeee"
"y no hacía nada de fríooooooo"
"he estado con Eric hasta las seis"
No hay comentarios:
Publicar un comentario