martes, 19 de julio de 2011

... Y un jamón

Mi padre tenía un jamón, y cuando se mudó a un lugar donde las hormigas eran las reinas decidió que junto a la nevera y la lavadora, también me regalaba un jamón empezado (amb "jamonero" inclós, tot s'ha de dir!)... bé, després de tres setmanes també em va passar un ganivet jamonero (tot un detall per part seva, també s'ha de dir!).


I un mes més tard em vaig decidir a tallar el meu primer tros de pernil (tot un detall per part meva!!)... la veritat és que molta traça, molta traça no tinc, però me n'anava ensortint (o sortint, sin más)... la cosa és que... després d'un petit període de temps, la cosa s'ha "durificat":







I actualment sóc com la familia de l'anunci Navidul, que no sap com desfer-se'n del pernil... bé, espero que el contenidor de rebuig (em sembla massa dur per llençar-ho al d'orgànic) no me'l llenci de retorn i jo hagi d'acabar aconseguint un cotxe per llençar el pernil al "Lago tenebroso"!!!

2 comentarios:

  1. Jajajajajaa, Susana, ¡qué pena lo del jamón! Pensá que ya en nada tenemos el invierno otra vez. Andá agarrando un hacha, o una motosierra eléctrica, lo cortás en cachos y lo metés en algún guiso. xD

    ResponderEliminar
  2. jajajajaj!!! Sips... o un taladro... que és otro de los prácticos utensilios que my fathar gave me para ser una personita autosuficiente!!! daddy's rules!!! :o)

    ResponderEliminar