I ara ja està... ja ha passat el casament i la ressaca del mateix... i no em refereixo a l'alcohol... quina bonica paraula per descriure quelcom de manera tan metafòrica.
Així doncs, ahí queda el text de la cerimònia:
Nosaltres, K. L. V. i M. M. T. amb desig etern, autenticitat i mirada neta, desitgem perseverar en el propi ésser, reconciliant-nos amb l’entranya de qui veritablement som.
Ens sembla impossible haver aconseguit les dues coses que volíem, el “gran amor” i seguir mantenint la identitat com a persona. I només tenim el primer des de que també tenim lo segon. Ara sabem, per fi, el que significa ser feliç.
Avui prenem la lliure decisió de viure plenament i fins a les últimes conseqüències un succés, un esdeveniment. Constituint així la forma més noble de celebrar la vida. Doncs no s'estima res, si no s'estima tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario