jueves, 4 de agosto de 2011

realitats ensomniades

Aquest matí he obert els ulls i he caminat.

Cossos nus m'han envoltat... no ho he entès però ho he acceptat i he seguit caminant... fins que he arribat davant d'una esplanada negre que em volia engolir... he tingut por.

Tenia por però també volia ser absorvida i abraçada per aquella massa negra... així que... ho he fet... hi he entrat... i m'ha abraçat... la sensació era bonica i fresca... i tot i que era negre com el petroli i pensava que m'hauria fet desaparèixer... jo encara hi era, si em mirava... encara era jo, allà... dins de l'aigua... magnífic despertar!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario