La memòria i els records

Durant els últims dies gent de la meva quinta no deixa de dir-me que està perdent la memòria... Fins i tot tinc una amiga que ens ha demanat que l'ajudem a recordar, a posar records a les dates, per així apuntar-ho i poder llegir-ho quan escaigui.

Jo, en general, tinc força bona memòria, sobretot per temes emocionals... si hi ha hagut emoció (i gairebé tot a la vida en té), m'enrecordo. Però aquest matí... he fet una cosa que normalment no faig. Durant el camí a la feina m'he dedicat a difondre vàries notícies a les xarxes, tant per twitter com per Facebook i, a l'arribar a l'estació de destí m'he adonat que hi ha un tram de recorregut que no recordo haver fet. No sé si he pujat caminant les escales del metro, o si per contra, ho he fet amb les mecàniques.

Bé, a tots ens arriba la desmemòria... qué le vamos a hacer...

Les notícies que he publicat són:

L'alerta per contaminació atmosfèrica a la zona de l'àrea Metropolitana de Barcelona
El nou carril bici de Bac de Roda, es trasllada de la vorera a la calçada

Feliç dia de dijous divendres!! :o)

Fuel Poverty Project

El fred ja ha arribat... i a data 19 de novembre els mosquits quedaran oblidats fins a l'any vinent o fins a emprendre viatges a latituds més surenyes. Però aquestes alteracions del clima tenien una part positiva, retrassaven el moment de lluitar i afrontar contra la pobresa energètica.

Us deixo un vídeo on entrevisten la Marta Garcia, amiga i portaveu del Fuel Poverty Project, i un link amb dades de contacte per ser voluntari d'aquest projecte.

Segons Ecoserveis, Pobresa energètica és la “Dificultat o incapacitat de mantenir l'habitatge en unes condicions adequades de temperatura a un preu just”. 

La pobresa energètica és una realitat cada cop més present a Catalunya i Espanya. L’endeutament i l’impacte sobre la salut física i mental de les famílies, a més d’una degradació dels edificis i un increment de les emissions de CO2 són els principals efectes de la pobresa energètica.

Darwin i el creacionisme

Al desembre-gener vull viatjar a la Patagònia... amb motiu de la fase inicial de documentació vaig trobar a la biblioteca de la Casa Amèrica de Catalunya un llibre anomenat "Darwin en Tierra de Fuego", de l'Anne Chapman (Editorial Emecé).

És graciós perquè el dia que vull marxar és el 27 de desembre, el dia que el Beagle, amb en Darwin abord, va salpar de Plymouth. Va ser aquest viatge el que va despertar en ell la idea de l'evolucionisme.

Abans d'ell, altres persones creien en l'evolucionisme, com per exemple el seu propi avi... Erasmus Darwin, però va ser Charles Darwin, qui va recopilar les proves necessàries per escriure "L'orígen de les espècies", on exposava la teoria en què els éssers vius s'adapten mitjançant la selecció natural al medi, i explicava amb un llenguatge no científic com s'adapten per aconseguir diferents fins.

Realment en Darwin es va veure abocat a publicar el llibre on defensava aquesta teoria... ell ho va retardar tant com va poder (va trigar 20 anys en publicar el llibre), tot i que als 10 anys d'haver-lo escrit va començar a explicar la teoria a científics propers a ell com el botànic Joseph Hooker, i el geòleg Charles Lyell.

Però va ser al juny del 1858, en rebre la carta del jove naturalista Alfred Russell Wallace, recolector professional d'especímens, que havia treballat, entre d'altres, pel propi Darwin, on li exposava "gairebé amb les seves pròpies paraules" la seva teoria; i amb un sentiment contradictori, el motiu que l'impulsaria a publicar.

Amb el suport i mediació d'en Charles Lyell, Wallace i Darwin van arribar a un acord entre cavallers, i conjuntament, van presentar a la Societat Lineana de Londres els dos articles.

"L'orígen de les espècies" va ser atacat durament... aquest era el motiu pel qual Darwin havia retrassat la seva publicació... la societat, amb un profund sentiment religiós rebutjava la idea que tots els éssers vius tinguessin un orígen comú, que tots els éssers vius estiguessin relacionats, i que no fós obra d'un ésser omnipresent i superior.

I com sempre fa l'univers, adjunto els links a alguns inputs que he rebut últimament, així com algun altre més antic, que fan referència a la contraposició entre evolucionisme i creacionisme:

- Exposició al Museu Marítim de Barcelona "Darwin. El viatge d'un naturalista" (fins l'1 de setembre del 2013).

-  Escena de The Big Bang Theory, Sheldon Cooper i el creacionisme... versió original en anglès... i versió doblada al castellà.

- "La travesía de la vida", informació i link al documental emès a la 2, al juny del 2012, sobre el moviment creacionista als EEUU.

Antes del atardecer (Before sunset)

I aquí va el segon de la tripostologia... a l'espera d'anar a veure "Antes del anochecer" (Before Midnight)...

A Waltz For a Night by Julie Delpy

Let me sing you a waltz
Out of nowhere, out of my thoughts
Let me sing you a waltz
About this one night stand

You were for me that night
Everything I always dreamt of in life
But now you're gone
You are far gone
All the way to your island of rain

It was for you just a one night thing
But you were much more to me
Just so you know

I hear rumors about you
About all the bad things you do
But when we were together alone
You didn't seem like a player at all

I don't care what they say
I know what you meant for me that day
I just wanted another try
I just wanted another night
Even if it doesn't seem quite right
You meant for me much more
Than anyone I've met before

One single night with you little Jesse
Is worth a thousand with anybody

I have no bitterness, my sweet
I'll never forget this one night thing
Even tomorrow, another arms
My heart will stay yours until I die

Let me sing you a waltz
Out of nowhere, out of my blues
Let me sing you a waltz
About this lovely one night stand 

Antes del amanecer (Before sunrise)

Arran l'estrena de "Antes del anochecer", he decidit revisitar "Antes del amanecer" i "Antes del atardecer".

Hi ha varis moments molt màgics en aquestes pelis... però em quedo amb la manera salvatge de parlar de coses molt íntimes... i veure com aquests sentiments i pensaments tan íntims són internacionals i transversals a la humanitat... perquè són a la peli però també són en mí.

Sin más... el poema sobre els batuts de llet:

Daydream delusion
Limousine Eyelash
Oh, baby with your pretty face
Drop a tear in my wineglass
Look at those big eyes
See what you mean to me
Sweet cakes and milkshakes
I am a delusion angel
I am a fantasy parade
I want you to know what I think
Don’t want you to guess anymore
You have no idea where I came from
We have no idea where we’re going
Lodged in life
Like two branches in a river
Flowing downstream
Caught in the current
I’ll carry you. You’ll carry me
That’s how it could be
Don’t you know me?
Don’t you know me by now?

---------------------------------------
---------------------------------------

Ilusiones de ensoñación
pestañas de limousina
cariño, con tu hermoso rostro
vierte una lágrima en mi copa
mira esos ojos
mira lo que significas para mí
pastelitos y batidos
soy un ángel ilusorio
soy un desfile de fantasía
quiero que sepas lo que pienso
ya no tendrás que adivinarlo
no sabes de dónde vengo
no sabemos adónde vamos
alojados en la vida
como ramas en un río atrapadas por la corriente
te llevo
me llevas
así podría ser
¿no me conoces?
no me conoces aún

Creps

El cap de setmana de Sant Joan vaig fer creps per primera vegada... i perquè no es quedi en cosa d'un dia... apuntaré la recepta en aquest que està esdevenint el meu recull de receptes....

Per fer la pasta de les creps i "mixejat" amb una batidora-minipimer (o com m'agrada dir-li a mi, miniprimer):
1 vas de farina
1/2 vas de llet
1/2 vas d'aigua
1 ou
1 miqueta de sal

Paella al foc... i una mica de mantega perquè no s'enganxi la pasta. L'aboquem sobre la paella procurant que es reparteixi per tota la superfície, un cop està feta la pasta pel costat (ho comprovem quan veiem que no s'enganxa), agafem una espàtula rectangular i girem la crep (tot i la meva poca traça amb aquestes coses, l'espàtula m'ha ajudat tremendament).

Afegim el que volem que contingui en una de les meitats de la rodona (si posem molta cosa, haurem de tenir en compte a l'hora de tornar a voltejar-la, que el pes del crep haurà augmentat). I un cop afegit el farcit, tancarem el crep formant una mitja lluna, i tornarem a donar la volta.

I aquí una foto del resultat!!

Caramuru, The Slingshots i l'infinit

Bona tarda... 

De vegades veig coses que em recorden altres coses, es veu que es diu Fractalisme... però... com es diu quan vius escenes que ja has vist?

De vegades els astres s’alineen... Camines pel carrer i trobes un infinit, i la connexió de l’univers es fa latent...

Era divendres dia 3 de maig del 2013. L’objectiu... un concert de Soul i Funk a l’almodosbar, la banda... The Slingshots.

Però quina fou la meva sorpresa quan va aparèixer el cantant de la banda...Vaig estar tot el concert flipant, a primera fila... a punt de pujar a l’escenari, tocar-li la cara i dir-li... Diogo? Caramuru? Si no heu vist: Caramuru. Diogo e Paraguassu i/o no sabeu qui és el Selton Mello no sabreu de què i/o de qui parlo... però feu una ullada i flipeu... fins i tot el propi cantant dels The Slingshots va flipar quan es va veure a sí mateix en una peli brasilera...

Jack Black cantant “Let’s get it on” + Selton como Diogo Caramuru = Roger, cantant dels TheSlingshots

I sí, ja sé que haig de deixar de ballar mentre gravo però... no es podia evitar... el so, el vent... no es podia evitar... so, let’s get it on... ;o) I “ojo a ese saxo”!!, cap el minut 2 comença un “solo” espectacular!!! Si en voleu més (de Soul i Funk, vull dir): Blackcelona, 2a Mostra de Música Negra de BCN

I al final... tot acaba com va començar, amb un infinit... aquest cop un post de l'Institut Gestalt al Facebook (del 4 de maig), que parla d’una de les premisses que més m’agrada de la PNL... si estàs fent algo que no funciona, fes algo diferent... 


"Si lo que usted está haciendo no funciona, haga otra cosa, cualquier otra cosa. Tener una sola vía para hacer las cosas no es ninguna opción. Unas veces funcionará y otras no, así que siempre habrá situaciones que no podrá solucionar. Dos opciones le pondrían en un dilema. Tener opciones significa poder usar un mínimo de tres enfoques. En cualquier situación, aquella persona que tenga más opciones a la hora de actuar, que tenga la mayor flexibilidad de comportamiento, será la que conserve el control de la situación."

Joseph O´Connor - John Seymour.

El niño y la flor

Quan treballava d'Educadora, em va arribar aquest conte... potser va ser la Teresa... la meva "mami" en aquest camp, o potser va ser a algun dels cursos que vaig fer. Tanmateix, és un conte que em va agradar i em va arribar a l'essència com pocs ho fan. Va ser tan gran la meva aficció per aquest conte que també el vaig utilitzar quan vaig fer el curs de Cuentacuentos. Sempre he pensat que pots saber qui ets analitzant els contes que expliques. Crec que per poder explicar alguna cosa... sempre has de ser capaç de trobar la part de tu, per la que... aquell conte, aquella història... és veritat. Cada conte que tries per explicar.... és una part de tu que comparteixes amb els que escolten... Salut i bom viagem... :o)

Malauradament no sé qui és l'autor/a. Disculpeu les molèsties.

EL NIÑO y LA FLOR

 Había una vez, un niño pequeño que comenzó a ir a la escuela. Era bastante pequeño y la escuela muy grande. Cuando descubrió que podía entrar en su aula desde la puerta que daba al exterior, estuvo feliz y la escuela no le pareció tan grande. Una mañana, la maestra dijo:

- Hoy vamos a hacer un dibujo. 

- ¡Qué bien!- pensó el niño-.

Le gustaba dibujar y podía hacer de todo: vacas, trenes, pollos, tigres, leones, barcos. Sacó entonces su caja de lápices y empezó a dibujar, pero la maestra dijo: 
- ¡Esperen, aún no es tiempo de empezar! Aún no he dicho lo que vamos a dibujar. Hoy vamos a dibujar flores.
- ¡Qué bien! -pensó el niño.
Le gustaba hacer flores y empezó a dibujar flores muy bellas con sus lápices violetas, naranjas y azules. Pero la maestra dijo: 
- ¡Yo les enseñaré cómo, esperen un momento! - y, tomando una tiza, pintó una flor roja con un tallo verde. Ahora -dijo- pueden comenzar.
El niño miró la flor que había hecho la maestra y la comparó con las que él había pintado. Le gustaban más las suyas, pero no lo dijo. Volteó la hoja y dibujó una flor roja con un tallo verde, tal como la maestra lo indicara.

Otro día, la maestra dijo: 

- Hoy vamos a modelar con plastilina. 

- ¡Qué bien! -pensó el niño.

Le gustaba la plastilina y podía hacer muchas cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones; y empezó a estirar y a amasar su bola de plastilina. Pero la maestra dijo: 
- ¡Esperen, aún no es tiempo de comenzar! Ahora -dijo- vamos a hacer un plato. 
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño-.
Le gustaba modelar platos y comenzó a hacerlos de todas formas y tamaños. Entonces la maestra dijo: 
- ¡Esperen, yo les enseñaré cómo! - y les mostró cómo hacer un plato hondo-. Ahora ya pueden empezar.
El niño miró el plato que había modelado la maestra y luego los que él había modelado. Le gustaban más los suyos, pero no lo dijo. Sólo modeló otra vez la plastilina e hizo un plato hondo, como la maestra indicara.
Muy pronto, el niño aprendió a esperar que le dijeran qué y cómo debía trabajar, y a hacer cosas iguales a la maestra. No volvió a hacer nada él sólo.
Pasó el tiempo y, sucedió que, el niño y su familia se mudaron a otra ciudad, donde el pequeño tuvo que ir a otra escuela. Esta escuela era más grande y no había puertas al exterior a su aula. El primer día de clase, la maestra dijo: 
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño, y esperó a que la maestra dijera lo que había que hacer; pero ella no dijo nada. Sólo caminaba por el aula, mirando lo que hacían los niños. Cuando llegó a su lado, le dijo: 
- ¿No quieres hacer un dibujo? 
- Sí -contestó el pequeño-, pero, ¿qué hay que hacer? 
- Puedes hacer lo que tú quieras - dijo la maestra. 
- ¿Con cualquier color? 
- ¡Con cualquier color - respondió la maestro-. Si todos hicieran el mismo dibujo y usaran los mismos colores, ¡cómo sabría yo lo que hizo cada cual!
El niño no contestó y, bajando la cabeza, dibujó una flor roja con un tallo verde...

Fira de la Tòfona del Berguedà

A principis de mes, vaig tenir el gran plaer de poder assistir a la Fira de la Tòfona del Berguedà, que s'organitza a Cal Rosal, al costat de Berga.

Només vam anar el dissabte però va ser un episodi "sublim" dels últims temps de la meva vida... Apart de catar i firar-nos amb un assortit de formatges i altres embotits espectaculars que s'havien reunit a Cal Rosal... Per 6 euros vam poder gaudir del gran plaer de tastar 8 tapes pensades pels alumnes de l'escola d'Hosteleria d'Osona, i un gotet de vi Oller del Mas. Tapa rera tapa el paladar va poder gaudir fins a cotes gairebé "orgàsmiques"... les més veritables Felicitats als guanyadors, i al segon i tercer classificat... realment destacables!

I... per suposat, apart de firar-me comprant mil tipus de formatges... vaig comprar una tòfona a la gent de la tofonera... Probablement, aquesta tòfona serà recordada pel seu alt rendiment com explico més endavant... el preu de la tòfona és de 900 euros el Kg, tot i que n'hi ha de més barates, la magenc, la d'estiu, etc... La que vaig comprar i utilitzar per cuinar no arribava als 10 grams (tot i que els experts diuen que per quedar satisfet de tòfona, 10 grams són els que has d'ingerir en un àpat). Potser no he seguit les instruccions al peu de la lletra però, eso sí... m'ha donat per 5 plats... que salvant les distàncies amb els cuiners participants del concurs... també han resultat força exquisits... i que compartiré amb tot aquell qui ho vulgui llegir, ja que dedicaré una entrada a cada plat.

La tòfona s'ha de consumir fresca i si es fa un bon manteniment dins la nevera i canviant el paper de cel·lulosa que l'embolica es pot allargar el seu temps d'ús però des de que és collida, sembla que pot durar una setmana o així (disculpeu els experts si no he fet correctament els càlculs, eh). En els propers dies explicaré com vaig aprofitar al màxim al diamant negre de la cuina... Salute i bon gaudi de tòfona... :)