Aquest dilluns vaig anar al Romea... una obra única (tot i que davant de l'èxit, es comenta que s'estan plantejant tornar-hi)... 7 actors i actrius... amb l'adaptació de Miquel Pujadó i Carles Canut d'un recull de contes "marranos" de l'edat mitjana.
La veritat és que quan la dona de l'Institut d'Estudis Medievals ens presentava l'esdeveniment... i ens posava en situació parlant-nos d'un trobador anomenat Guillem, de cuyo apellido no puedo acordarme, el qual tenia més poder que el propi rei de França... vaig començar a imaginar els cavalls, les taules farcides de menjar, i al voltant els cavallers i les dames, els tapissos decorant els salons dels castells... i de fons el so de les cordes que són acariciades, i la veu que acompanya el ritme musical. I un cop havent menjat, mentre al saló principal fan el programa per a tota la familia... al saló adjunt, o potser al del pis de dalt, devien fer l'eròtic-festiu... sí, sí... històries ben pujadetes de to... i amb un enginy espectacular... des de cossos plens de penis o de vagines, a juguesques guanyades per superpoders donats per fades, superpoders que fan que els forats del cos més escatològics parlin i s'expressin lliurament.
Els dos pensaments que em van venir al cap és que... a) no inventem res... i b) Tirant lo Blanc.
Pues eso, aquí trobareu més informació i un vídeo de "la versió més marrana de l'edat mitjana", perquè us animeu a anar-hi si fan més representacions.
I tal i com acaben l'obra: "Ja podeu marxar a casa, que això ja s'ha acabat, no aplaudiu amb les banyes que fan un so esquerdat, no aplaudiu amb les figues que fan so remullat, que fan so remullat".
;o)
No hay comentarios:
Publicar un comentario