És curiós com llavors preguntes a algunes dones (a les que considero força modernes) i et diuen, nops... jo no en tinc pas de vibrador... jo tinc nòvio... mmmm... la veritat és que com a resposta no em serveix gaire... "acaso" ells deixen de masturbar-se perquè tenen nòvia o parella? I guess "not". Però suposo que una dona amb una parella ja pot saciar la freqüència dels seus requeriments sexuals... tot i que això, més que per gènere-sexe, hauria d'anar per persones, per com en tot... hi ha excepcions.
Però... que em desvio del tema, i no vull que censurin el post... Així que vam anar "raudes y veloces" a un sex shop... és al.lucinant la de variables que has de tenir en compte per escollir el vibrador més adequat... no és una el·lecció fàcil, i més si no és per tu... perquè és una cosa molt íntima a la que el nivell de detall d'algunes converses no arriba normalment. I vés... que això deu ser com amb els homens... així que vam escollir i a provar sort.
La cosa és... que, curiosament, s'estrenarà en breu una peli que parla sobre l'origen del vibrador: Hysteria
La peli tracta d'aquests fets descrits a la wiki:
"Durante la época victoriana del siglo XIX, las mujeres que padecían de problemas uterinos, hormonales o emocionales eran diagnosticadas con una supuesta enfermedad llamada histeria femenina, la cual no tenía remedio y solo podía ser aminorada por medio de masajes de clítoris (equivalentes a lo que hoy en día reconocemos como masturbación).3 Los médicos manipulaban la vulva de la "paciente" hasta que esta alcanzaba el orgasmo, momento en que se aplacaban los síntomas de su mal. La lista de síntomas asociados con este mal era tan larga que llegó un momento en que el número de casos se convirtió en una epidemia; casi cualquier dolencia leve podía servir para diagnosticar histeria.4 Cabe notar que muchos de esos síntomas —por ejemplo la pesadez abdominal, la "lubricación vaginal excesiva" y la conducta lujuriosa— serían reconocidos hoy en día como indicios de frustración sexual."
I no em deixa de ser curiós... de veure quines coses s'havien arribat a pensar... i me n'alegro de què tot plegat vagi avançant... :) (Y menos mal que es va avançant!!!)
Però això també em fa pensar que tot és possible, i que els límits de l'avui no tenen perquè ser els nostres límits... i que no hem de deixar que ens diguin què hem de pensar, i què hem de fer... Escolta't, i actua!!! :)
No hay comentarios:
Publicar un comentario