Una amiga, Jimena, que encontré en el Fin del mundo me ha pedido un favor que me ha hecho una ilusión increible... :o)
Que la ayude a preparar una canción en catalán para sus clases de canto... aún no había acabado de leer el mensaje y por mi cabeza ya empezaban a pasar clásicos más de Serrat o así (le tienen tanto amor al nano!).
Pero cuál ha sido mi sorpresa al encontrarme con "Sense tu" de Teràpia de Shock... Arriba pulseras!!! Ueee!!
Así que he pensado en dejarlo por escrito en mi blog... igual le sirve a alguien más! :o)
La Fonética en catalán según la viquipèdia.
Video con la letra para poder hacer un karaoke.
Las dudas y las respuestas en violeta:
1) cuando dice "ella hi és a dins": como es la pronunciación de "ella"? se escucha como "ela" puede ser? Yo creo que se parece más a cómo pronunciais "hierba". Lo que la "elle" catalana, para pronunciarla bien tienes como llevar la lengua a la parte del paladar que se une a los dientes incisivos. Es como si fueras a morderte la lengua pero sin morderte claro. Yo en casa soy castellanoparlante, y la pronunciación de esta letra la aprendí ya con unos 13 o 14 años... casi que me parecía que era igual... ;o) (ya ves que tengo un gran oído musical).
2) La "J" en los ja y jo se pronuncian aproximado a nuestra "y"? puede ser? Sí! Se parece! Pero igual, quizás, un poco más corta.
3) En "l'he" la H es muda? Sí!
4) en "Va marxar lluny" marxar seria algo aproximado a "marshar" usando de referencia la SH del ingles? Sí! Y la erre final es muda.
5) y lluny no entiendo bien. Es como la elle de ella... en principio de palabra igual se complica un poco. O te refieres al significado? Lluny quiere decir lejos... ;o)
Y para perfeccionamiento podemos hacer un skype! :o)
LETRA EN CATALÁN
És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningu...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillans
i un sumriure extrabagan
ja no i és l'he perduda
va marxa lluny del meu abast
i sempre estara el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningu...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningu...
és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no u estic
tu estas amb mi
i els teus ulls són brillans
i un sumriure extrabagan
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningu...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningu..
nooohhoo
si no estas aqui
si no estas amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aqui
si no estas amb mi
jo no et puc tucar
jo no et puc bassar
i sempre estaràs el meu cor....
és de nit....
LETRA EN ESPAÑOL
Es de noche
Está todo oscuro
Estoy solo y no hay nadie
Es de noche
Un recuerdo
Dentro del corazón, ella está dentro
Sus ojos son brillantes
y una sonrisa extravagante
Ya no está, la he perdido
Se fue lejos de mi alcance
y siempre estará en mi corazón
Sin ti yo no puedo
Sin ti si no estás
Sin ti yo no soy nadie
Sin ti yo no puedo
Sin ti si no estás
Sin ti yo no soy nadie
Es de noche
Está todo oscuro
no estoy solo no lo estoy
tu estás conmigo
y tus ojos son brillantes
y una sonrisa extravagante
y siempre estarás en mi corazón...
Sin ti yo no puedo
Sin ti si no estás
Sin ti yo no soy nadie
Sin ti yo no puedo
Sin ti si no estás
Sin ti yo no soy nadie
noooohhoo
Si no estás aquí
Si no estás conmigo
yo no te puedo mirar
yo no te puedo sentir
Si no estás aquí
Si no estás conmigo
Yo no te puedo tocar
Yo no te puedo besar
y siempre estarás en mi corazón
Mostrando entradas con la etiqueta TELE. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TELE. Mostrar todas las entradas
lunes, 10 de marzo de 2014
sábado, 1 de marzo de 2014
Yo de mayor quiero ser como Diego Capusotto!!!
Bueno... queda un poco raro el título... pero la segunda vez que ví un vídeo de este hombre sí lo pensé... me pareció grande no... lo siguiente!!
Y esto es lo que comenté: "Supercrític! Superàcid!! Esgarrifosament graciós!!! Molt crack aquest home!!!"
Un genio vaya... y un genio también es Pedro Saborido, guionista y productor de diferentes proyectos en común.
Sin más... es uno de los artistas que me han recomendado y que me han atrapado después de mis periplos patagónicos-argentinos.
(Aviso a navegantes: es muy políticamente incorrecto).
Ahí dejo el primer vídeo que vi de este hombre: "El hippismo, detección y procedimiento".
El segundo... Micky Vainilla... me quedé petrificada... vaya crack! "Micky Vainilla y la pobreza"
El tercero, Violencia Rivas... no tengo palabras para definir lo que hace en cada gag de esta mujer... Ah bueno! Rectifico sí tengo palabras... "Caiaaaaaaaateeeee!!!! Cachibacheee!! Miiihiiiijaaaa!!! No sé cuál es porque después de la cuarta ya no me importó nada". "La precursora del Punk".
Y si quieren consultar también, misteriosamente existe una artista argentina llamada Violeta Rivas (Aiiii!!! Pobreeee!! Espero que sean amiguetes!!!)
Recomiendo total y absolutamente la sucripción al canal de youtube de Peter Capusotto y sus vídeos, un buen lugar para investigar a todos sus personajes.
Y para un buen final... una sobre las "despedidas".
Y esto es lo que comenté: "Supercrític! Superàcid!! Esgarrifosament graciós!!! Molt crack aquest home!!!"
Un genio vaya... y un genio también es Pedro Saborido, guionista y productor de diferentes proyectos en común.
Sin más... es uno de los artistas que me han recomendado y que me han atrapado después de mis periplos patagónicos-argentinos.
(Aviso a navegantes: es muy políticamente incorrecto).
Ahí dejo el primer vídeo que vi de este hombre: "El hippismo, detección y procedimiento".
El segundo... Micky Vainilla... me quedé petrificada... vaya crack! "Micky Vainilla y la pobreza"
El tercero, Violencia Rivas... no tengo palabras para definir lo que hace en cada gag de esta mujer... Ah bueno! Rectifico sí tengo palabras... "Caiaaaaaaaateeeee!!!! Cachibacheee!! Miiihiiiijaaaa!!! No sé cuál es porque después de la cuarta ya no me importó nada". "La precursora del Punk".
Y si quieren consultar también, misteriosamente existe una artista argentina llamada Violeta Rivas (Aiiii!!! Pobreeee!! Espero que sean amiguetes!!!)
Recomiendo total y absolutamente la sucripción al canal de youtube de Peter Capusotto y sus vídeos, un buen lugar para investigar a todos sus personajes.
Y para un buen final... una sobre las "despedidas".
sábado, 11 de mayo de 2013
Caramuru, The Slingshots i l'infinit
Bona tarda...
De vegades veig coses que em recorden altres coses, es veu que es diu Fractalisme... però... com es diu quan vius escenes que ja has vist?
De vegades els astres s’alineen... Camines pel carrer i trobes un infinit, i la connexió de l’univers es fa latent...
Era divendres dia 3 de maig del 2013. L’objectiu... un concert de Soul i Funk a l’almodosbar, la banda... The Slingshots.
Però quina fou la meva sorpresa quan va aparèixer el cantant de la banda...Vaig estar tot el concert flipant, a primera fila... a punt de pujar a l’escenari, tocar-li la cara i dir-li... Diogo? Caramuru? Si no heu vist: Caramuru. Diogo e Paraguassu i/o no sabeu qui és el Selton Mello no sabreu de què i/o de qui parlo... però feu una ullada i flipeu... fins i tot el propi cantant dels The Slingshots va flipar quan es va veure a sí mateix en una peli brasilera...
Jack Black cantant “Let’s get it on” + Selton como Diogo Caramuru = Roger, cantant dels TheSlingshots
I sí, ja sé que haig de deixar de ballar mentre gravo però... no es podia evitar... el so, el vent... no es podia evitar... so, let’s get it on... ;o) I “ojo a ese saxo”!!, cap el minut 2 comença un “solo” espectacular!!! Si en voleu més (de Soul i Funk, vull dir): Blackcelona, 2a Mostra de Música Negra de BCN
I al final... tot acaba com va començar, amb un infinit... aquest cop un post de l'Institut Gestalt al Facebook (del 4 de maig), que parla d’una de les premisses que més m’agrada de la PNL... si estàs fent algo que no funciona, fes algo diferent...
"Si lo que usted está haciendo no funciona, haga otra cosa, cualquier otra cosa. Tener una sola vía para hacer las cosas no es ninguna opción. Unas veces funcionará y otras no, así que siempre habrá situaciones que no podrá solucionar. Dos opciones le pondrían en un dilema. Tener opciones significa poder usar un mínimo de tres enfoques. En cualquier situación, aquella persona que tenga más opciones a la hora de actuar, que tenga la mayor flexibilidad de comportamiento, será la que conserve el control de la situación."
Joseph O´Connor - John Seymour.
De vegades veig coses que em recorden altres coses, es veu que es diu Fractalisme... però... com es diu quan vius escenes que ja has vist?
De vegades els astres s’alineen... Camines pel carrer i trobes un infinit, i la connexió de l’univers es fa latent...
Era divendres dia 3 de maig del 2013. L’objectiu... un concert de Soul i Funk a l’almodosbar, la banda... The Slingshots.
Però quina fou la meva sorpresa quan va aparèixer el cantant de la banda...Vaig estar tot el concert flipant, a primera fila... a punt de pujar a l’escenari, tocar-li la cara i dir-li... Diogo? Caramuru? Si no heu vist: Caramuru. Diogo e Paraguassu i/o no sabeu qui és el Selton Mello no sabreu de què i/o de qui parlo... però feu una ullada i flipeu... fins i tot el propi cantant dels The Slingshots va flipar quan es va veure a sí mateix en una peli brasilera...
Jack Black cantant “Let’s get it on” + Selton como Diogo Caramuru = Roger, cantant dels TheSlingshots
I sí, ja sé que haig de deixar de ballar mentre gravo però... no es podia evitar... el so, el vent... no es podia evitar... so, let’s get it on... ;o) I “ojo a ese saxo”!!, cap el minut 2 comença un “solo” espectacular!!! Si en voleu més (de Soul i Funk, vull dir): Blackcelona, 2a Mostra de Música Negra de BCN
I al final... tot acaba com va començar, amb un infinit... aquest cop un post de l'Institut Gestalt al Facebook (del 4 de maig), que parla d’una de les premisses que més m’agrada de la PNL... si estàs fent algo que no funciona, fes algo diferent...
"Si lo que usted está haciendo no funciona, haga otra cosa, cualquier otra cosa. Tener una sola vía para hacer las cosas no es ninguna opción. Unas veces funcionará y otras no, así que siempre habrá situaciones que no podrá solucionar. Dos opciones le pondrían en un dilema. Tener opciones significa poder usar un mínimo de tres enfoques. En cualquier situación, aquella persona que tenga más opciones a la hora de actuar, que tenga la mayor flexibilidad de comportamiento, será la que conserve el control de la situación."
Joseph O´Connor - John Seymour.
domingo, 27 de noviembre de 2011
Una història vertadera
Estan fent una història vertadera a la tele... és molt tard i ja marxo a dormir... però és una pena... perquè des de que es va estrenar (la peli és del 1999) que sempre he volgut veure-la. M'enrecordo de passar per davant del cine Nàpols i veure aquest cartell tan bonic. M'agrada... el trobo preciós... i crec que darrera només s'hi pot amagar una història preciosa també.

És una peli del David Lynch... la primera vegada que vaig sentir a parlar d'ell va ser amb Twin Peaks, de la que recordo aquella pregunta que deia: ¿Quién mató a Laura Palmer? [Una sèrie que no vaig arribar a veure mai perquè la feien molt tard (tot i que me l'han recomanat fervorosament)]. Així que potser faig un esforç per veure al senyor MacLachlan, del qual jo era una fervorosa fan, per veure'l fent de detectiu.
Deixeu-me que faci un esment sobre en Kyle... jo el vaig descobrir a Dune, allà interpretava al coratjós Paul Atreides i també sortien el David Bowie fent de malo malísimo a les ordres d'una mena d'ésser inspirat en el Jabba The Hutt (quina por i quin fàstic que em feia...). El jove Atreides era capaç de cabalcar cucs gegants que vivien al desert... (buaaaaahhhh!!! Aquells cucs em feien mooolta poooooor!!). I el més important... la lluita per l'aigua (potser tota la meva potomania ve d'aquí? Mmm interesting point a investigar! També us haig d'avançar que estic millorant moooolt la meva adicció a l'aigua... casi casi ya me he quitado del todo). I he volgut fer l'esment de Dune... perquè resulta que també era del senyor Lynch, i és que en Kyle és su muso... però suposo que "A una història vertadera" no donava el perfil... ;o)
"Una història vertadera", una història justa, tendre, bonica... la de l'Alvin Straight, un senyor de 73 anys que durant 6 setmanes viatja en una segadora per anar a visitar el seu germà, que està molt greu i amb el que fa 10 anys que no es parla. L'Alvin va morir 3 anys després d'haver realitzat aquell viatge.
I bé, podria escriure un munt de coses que he trobat durant el procés de recerca que he fet... i de mentres la pel·lícula avança, igual que la meva son... Bona nit.
Deixeu-me que faci un esment sobre en Kyle... jo el vaig descobrir a Dune, allà interpretava al coratjós Paul Atreides i també sortien el David Bowie fent de malo malísimo a les ordres d'una mena d'ésser inspirat en el Jabba The Hutt (quina por i quin fàstic que em feia...). El jove Atreides era capaç de cabalcar cucs gegants que vivien al desert... (buaaaaahhhh!!! Aquells cucs em feien mooolta poooooor!!). I el més important... la lluita per l'aigua (potser tota la meva potomania ve d'aquí? Mmm interesting point a investigar! També us haig d'avançar que estic millorant moooolt la meva adicció a l'aigua... casi casi ya me he quitado del todo). I he volgut fer l'esment de Dune... perquè resulta que també era del senyor Lynch, i és que en Kyle és su muso... però suposo que "A una història vertadera" no donava el perfil... ;o)
"Una història vertadera", una història justa, tendre, bonica... la de l'Alvin Straight, un senyor de 73 anys que durant 6 setmanes viatja en una segadora per anar a visitar el seu germà, que està molt greu i amb el que fa 10 anys que no es parla. L'Alvin va morir 3 anys després d'haver realitzat aquell viatge.
I bé, podria escriure un munt de coses que he trobat durant el procés de recerca que he fet... i de mentres la pel·lícula avança, igual que la meva son... Bona nit.
viernes, 4 de noviembre de 2011
hugh laurie i macbeth
Acabo de veure un anunci el Hugh Laurie... el que ha fet el doctor House per aquest bon home...
Però de fet, el que ha passat és que he recordat 3 moments significatius a la vida professional d'en Hugh als que tinc lligats uns records personals.
El primer.... el mitic "Escurçó negre" o "Blackadder"... ell feia de príncep de Gal.les, una mica cabeza de chorlito. I dins de tots els episodis de l'escurçó vull recordar el de MacBeth... amb el que vaig riure i que va marcar l'esbarjo de varis dies... en els que vaig estar repetint la cançoneta de rigor durant tropocientas vegades!!! "Uni, dori, ter, catori, saca la veri... MacBeth!"
Però no el trobo en català... so... aquí també un gran moment del Huguito Laurito: el príncep regent
El segon... una peli que em va marcar molt, tant per la seva BSO, que m'encantava i que escoltava en una cinta de cassette gravada, com per la història: "Los amigos de Peter". A més, destacaria que crec que va ser una de les primeres pelis que veia que no era ni l'spanish style ni el american, recordo que me la van deixar i em va semblar superalternativa... juntament amb Azul, de la Juliette Binoche.
I el tercer... que seria House doncs... no sé... hi ha moments molt mítics... però buscant al youtube he trobat l'audició que va fer... i que es va grabar a un hotel de Namibia. pim pam
Salute i bon cap de setmana passat per aigua!!! :)
Però de fet, el que ha passat és que he recordat 3 moments significatius a la vida professional d'en Hugh als que tinc lligats uns records personals.
El primer.... el mitic "Escurçó negre" o "Blackadder"... ell feia de príncep de Gal.les, una mica cabeza de chorlito. I dins de tots els episodis de l'escurçó vull recordar el de MacBeth... amb el que vaig riure i que va marcar l'esbarjo de varis dies... en els que vaig estar repetint la cançoneta de rigor durant tropocientas vegades!!! "Uni, dori, ter, catori, saca la veri... MacBeth!"
Però no el trobo en català... so... aquí també un gran moment del Huguito Laurito: el príncep regent
El segon... una peli que em va marcar molt, tant per la seva BSO, que m'encantava i que escoltava en una cinta de cassette gravada, com per la història: "Los amigos de Peter". A més, destacaria que crec que va ser una de les primeres pelis que veia que no era ni l'spanish style ni el american, recordo que me la van deixar i em va semblar superalternativa... juntament amb Azul, de la Juliette Binoche.
I el tercer... que seria House doncs... no sé... hi ha moments molt mítics... però buscant al youtube he trobat l'audició que va fer... i que es va grabar a un hotel de Namibia. pim pam
Salute i bon cap de setmana passat per aigua!!! :)
lunes, 19 de septiembre de 2011
El meu país és tan petit
Fa molts dies que vaig començar a escriure aquest post... però per diferents motius vaig decidir deixar-lo hivernar... o més aviat "tardorejar".
Eren temps de polèmica amb la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya No vull crear-ne o continuar la polèmica... només vull explicar com em sento, perquè em sento catalana, espanyola i del món. Tot i que hi ha gent que pugui utilitzar aquestes paraules de manera "patriòtica", però no és pas el meu objectiu... i és que les nacionalitats no m'agraden gaire des de que, sent petita, i la URSS es va separar em va quedar grabat a la memòria (potser erròniament) que s'estaven expulsant, no sé de quin dels nous estats, les persones que tenien menys de tres generacions nascudes en aquelles terres. I va ser llavors quan vaig comprovar d'on era jo, i d'on era la meva familia... i que en cas de reproduir aquella història a Catalunya, jo em veuria obligada a marxar.
La qüestió és que m'encanta que la meva "yaya" tingués sang cordobesa i que al final, o potser en un inici... el que que forma part de mi des de lo més bàsic fins avui sigui un mosaic de cultures i espais que m'enriqueixen, perquè al final el que passa és que estic orgullosa de les meves arrels, i del lloc on visc i de la gent que m'envolta.
El meu país és tan petit _ LLUÍS LLACH
I hores d'ara em pregunto si... durant els 18 primers anys, la meva vida va ser en castellà... durant els següents 17 anys la meva vida ha estat majoritàriament en català... "A saber" si potser hi haurà un canvi dels astres i del meu idioma "vehicular"... i així en comptes de viure cicles de 7 anys com diuen que fan la resta dels mortals... jo estaria immersa en cicles de 18... i em pregunto quin podria ser el següent... anglès, italià, portugués? O potser xinès?
I per acomiadar el post... una escena de la tele que m'agrada molt i que trobo que il·lustra una mica el tot plegat del que he volgut parlar: Pelegrí, Pelegrí, PelegríEren temps de polèmica amb la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya No vull crear-ne o continuar la polèmica... només vull explicar com em sento, perquè em sento catalana, espanyola i del món. Tot i que hi ha gent que pugui utilitzar aquestes paraules de manera "patriòtica", però no és pas el meu objectiu... i és que les nacionalitats no m'agraden gaire des de que, sent petita, i la URSS es va separar em va quedar grabat a la memòria (potser erròniament) que s'estaven expulsant, no sé de quin dels nous estats, les persones que tenien menys de tres generacions nascudes en aquelles terres. I va ser llavors quan vaig comprovar d'on era jo, i d'on era la meva familia... i que en cas de reproduir aquella història a Catalunya, jo em veuria obligada a marxar.
La qüestió és que m'encanta que la meva "yaya" tingués sang cordobesa i que al final, o potser en un inici... el que que forma part de mi des de lo més bàsic fins avui sigui un mosaic de cultures i espais que m'enriqueixen, perquè al final el que passa és que estic orgullosa de les meves arrels, i del lloc on visc i de la gent que m'envolta.
El meu país és tan petit _ LLUÍS LLACH
I hores d'ara em pregunto si... durant els 18 primers anys, la meva vida va ser en castellà... durant els següents 17 anys la meva vida ha estat majoritàriament en català... "A saber" si potser hi haurà un canvi dels astres i del meu idioma "vehicular"... i així en comptes de viure cicles de 7 anys com diuen que fan la resta dels mortals... jo estaria immersa en cicles de 18... i em pregunto quin podria ser el següent... anglès, italià, portugués? O potser xinès?
martes, 26 de julio de 2011
carta de ajuste (ojo con el sonido)
El otro día pensé: quién necesita la carta de ajuste ahora que existe la teletienda?
Y lo siguiente que pensé fue que era una pena que se hubiera perdido una figura tan bonita como la carta de ajuste... aunque al encontrar lo que llamaremos el EJEMPLO 1 pensé que mi recuerdo era exagerado y de todo menos bonito.
Sí, imagino que habéis tardado dos segundos en volver atrás.
Aunque al rato encontré el EJEMPLO 2, y este sí que me pareció bonito y carismático.
Puestos a recordar, me acordé de un episodio de THE YOUNG ONES, y creo que ya sobran mis palabras... Los chicos empiezan mirando la carta de ajuste porque no han pagado la licencia de la tele... y Vivian se la acaba comiendo... Uns oracles aquests joves!!! ;o)
Y lo siguiente que pensé fue que era una pena que se hubiera perdido una figura tan bonita como la carta de ajuste... aunque al encontrar lo que llamaremos el EJEMPLO 1 pensé que mi recuerdo era exagerado y de todo menos bonito.
Sí, imagino que habéis tardado dos segundos en volver atrás.
Aunque al rato encontré el EJEMPLO 2, y este sí que me pareció bonito y carismático.
Puestos a recordar, me acordé de un episodio de THE YOUNG ONES, y creo que ya sobran mis palabras... Los chicos empiezan mirando la carta de ajuste porque no han pagado la licencia de la tele... y Vivian se la acaba comiendo... Uns oracles aquests joves!!! ;o)
viernes, 22 de julio de 2011
Phoebe
Años ha... yo ya cantaba las tres canciones que aprendí antes de llegar a la FAmosa cejilla del FA... momento en el que decidí que lo de la guitarra no era para mí. Aún así fuí capaz de inventar mi primera canción.... una cancioncilla homenaje a una paloma con un muñón... canción que me proporcionó uno de los momentos más hilarantes de mi vida y de mi carrera musical!
Poco después empezó una serie en la que siempre se me atribuyó cierta semblanza con Phoebe... quizás por nuestra afición a la guitarra española, por el pelo, el hippismo o las historias extrañas... sips... hablo de Friends!!
Homenaje a Phoebe.. porque nosotras lo valemos!!! Y por nuestro sueño musical, que siempre estuvo y estará ahí... :o)
Dos links, one in English y el otro en Spanish:
Phoebe's Song con subtítulos en Spanish
Canciones de Phoebe
Poco después empezó una serie en la que siempre se me atribuyó cierta semblanza con Phoebe... quizás por nuestra afición a la guitarra española, por el pelo, el hippismo o las historias extrañas... sips... hablo de Friends!!
Homenaje a Phoebe.. porque nosotras lo valemos!!! Y por nuestro sueño musical, que siempre estuvo y estará ahí... :o)
Dos links, one in English y el otro en Spanish:
Phoebe's Song con subtítulos en Spanish
Canciones de Phoebe
lunes, 18 de julio de 2011
quizás, quizás, quizás...
Quizás escriba este blog por haber estado viendo a Carrie Bradshaw tecleando mensajes en su ordenador.
O quizás porque teclear siempre me ha gustado... de pequeña hice un libro de fórmulas mágicas... también debo decir que no me las inventé... las copié de "La bruja novata"... y también tuve todo un archivo lleno de expedientes en plan abogado... y todo por culpa de Perry Mason! Suerte que nunca ejercí como JB Fletcher.
O quizás para amortizar las clases de mecanografía de los viernes de 8 a 9 que hacíamos en el cole... pura hispano olivetti: ASDF ÑLKJ ;o)
Quizás, quizás, quizás por Sara Montiel en montaje very very Kitsch
O quizás porque teclear siempre me ha gustado... de pequeña hice un libro de fórmulas mágicas... también debo decir que no me las inventé... las copié de "La bruja novata"... y también tuve todo un archivo lleno de expedientes en plan abogado... y todo por culpa de Perry Mason! Suerte que nunca ejercí como JB Fletcher.
O quizás para amortizar las clases de mecanografía de los viernes de 8 a 9 que hacíamos en el cole... pura hispano olivetti: ASDF ÑLKJ ;o)
Quizás, quizás, quizás por Sara Montiel en montaje very very Kitsch
jueves, 14 de julio de 2011
Suricatos y marsupilamis
Qué bonitos los suricatos!!! Me encantan!! Documental Suricatos (10 minutos)
Y ver suricatos... me ha hecho pensar en marsupilamis... que me encantan también!!!: Marsupilami (1,5 minutos).
Otro animal de bonito nombre y de bonito movimiento... y eso me ha hecho pensar en que.... no me lo había planteado seriamente, pero claro... los marsupilamis no existen... por tanto, no hay ningún país del mundo que pueda visitar para verlos en estado salvaje... :s
Y ver suricatos... me ha hecho pensar en marsupilamis... que me encantan también!!!: Marsupilami (1,5 minutos).
Otro animal de bonito nombre y de bonito movimiento... y eso me ha hecho pensar en que.... no me lo había planteado seriamente, pero claro... los marsupilamis no existen... por tanto, no hay ningún país del mundo que pueda visitar para verlos en estado salvaje... :s
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
