Hummus de remolatxa

Per fer Hummus de remolatxa es necessiten els mateixos ingredients que s'utilitzen per fer Hummus de cigrons... + remolatxa.

Aquest cop però... Innovaré també amb la recepta... Doncs ja van dos cops que estic fent quelcom diferent... I és que la vida és una millora continua... ;oP

Ingredients:

- cigrons

- aigua

- llorer

- comí

- all

- tahina (oli de sèsam)

- oli

- llimona 

- sal i pebre i curri

- remolatxa

Primer de tot es bull la remolatxa feta daus (triga entre 10 i 15 minuts... Es pot comprovar amb un ganivet l'estat de la remolatxa. Està feta quan trobeu que té una bona textura com per ser emulsionada). [Jo he utilitzat aigua bona per bullir la remolatxa perquè després la reservaré per utilitzar-la en el mateix Hummus, o per utilitzar-la seguint una recepta de la Montse Reus, per fer una sopa de remolatxa afegint a l'aigua carbassó i ceba i portar-ho al punt d'ebullició. Us convido a llegir l'article que la Montse fa com a bona fan de la remolatxa].

 

Posem els cigrons que considereu pertinents (pot ser un pot de 300 o la meitat... Agafar-li la mida ja és una qüestió de sort, gustos i experiència) amb aigua bona a bullir. I Afegiu dues pessigades de comí, una fulla de llorer, una mica de pebre i all al gust (en el meu cas, pelat i sense la part central)... I els fem bullir molt poca estona.

Un cop ha fet un cop de bulli-bulli ho retirem del foc i posem en el got del "minipimer" els cigrons amb una mica de remolatxa (la remolatxa de seguida tenyeix l'hummus d'un color magenta molt espectacular... Però com més en posem més gust a remolatxa tindrà l'hummus!). També afegim l'aigua dels cigrons que considerem adient (més val que n'afegim poca perquè sempre estarem a temps d'afegir més si veiem que queda molt espès, i per contra, si ens hem passat d'aigua serà difícil de rectificar a posteriori).

Afegim un rajolí de llimona, d'oli i una culleradeta de tahina. També podem afegir més comí, pebre, sal i curri segons els gustos.

Ho triturem amb el minipimer fins que queda ben passat... i ho tastem, si és necessari rectifiquem algun dels ingredients. Ho posem en el recipient pertinent i després afegim un rajolí d'oli i sèsam negre o llavors de rosella (amapola de toda la vida, vaya) que li donen un contrast meravellós!

Podem sucar l'hummus amb pa o patates, però jo recomano fer-ho amb trossets de pastanaga tallats al llarg, i/o també d'api (també... Aquest punt... Al gust!).

Si tenim pressa, hi ha una 2a opció (que de fet, és la recepta que havia utilitzat sempre). Es pot fer exactament la mateixa recepta, però sense bullir els cigrons, i en comptes d'utilitzar l'aigua de l'ebullició, utilitzar aigua bona per arribar al punt de textura que ens agrada en l'hummus.

Bon profit i no patiu pel color dels fluids que surten del vostre cos després d'ingerir l'hummus de remolatxa, i dels altres subproductes relacionats que es produeixen!! :o)

Rodó de vedella al forn

Quan em porten la carn de vedella de ca la Quintana em demanem que triï com vul, el tall... i, entre d'altres, acostumo a demanar tall rodó. I cada cop busco per internet una recepta de com cuinar-lo...

Aquesta és la foto del que va quedar de tall rodo quan em vaig enrecordar de fer la foto. Aquest cop... me la guardaré... doncs va quedar absolutament deliciós.

La recepta que vaig seguir la vaig trobar a El fogons del pare i els estic molt agraïts... només em vaig quedar amb la cocció en dos temps, que implica una primera cocció a alta temperatura (la carn es segella) i una segona, llarga, a més baixa temperatura (on els sucs es queden a l'interior i es va fent lentament). La carn va quedar exquisita i supertendre!

Per fer unes quatre raccions cal un tall rodó de vedella d'un quilo i quart... quart amunt quart avall... un parell de grans d'all, farigola, sal grossa, pebre negre en gra, sal i oli.

Pas 1: En un vas posem els alls pelats i tallats petit, sal grossa, fulles de farigola, oli i pebre negre. Ho matxaquem bé i untem el tall rodó amb la barreja. Ho deixem reposar.

Pas 2: Un cop hem escalfat el forn a 230º posem la carn a dins. S'ha de calcular uns 15 minuts a màxima temperatura per quilo de carn (jo aquest cop vaig deixar-la uns 25 minuts). Apaguem el forn i sense obrir la porta deixem que continui la cocció amb la calor residual.

I ja està... Bon profit!! :D

Creps

El cap de setmana de Sant Joan vaig fer creps per primera vegada... i perquè no es quedi en cosa d'un dia... apuntaré la recepta en aquest que està esdevenint el meu recull de receptes....

Per fer la pasta de les creps i "mixejat" amb una batidora-minipimer (o com m'agrada dir-li a mi, miniprimer):
1 vas de farina
1/2 vas de llet
1/2 vas d'aigua
1 ou
1 miqueta de sal

Paella al foc... i una mica de mantega perquè no s'enganxi la pasta. L'aboquem sobre la paella procurant que es reparteixi per tota la superfície, un cop està feta la pasta pel costat (ho comprovem quan veiem que no s'enganxa), agafem una espàtula rectangular i girem la crep (tot i la meva poca traça amb aquestes coses, l'espàtula m'ha ajudat tremendament).

Afegim el que volem que contingui en una de les meitats de la rodona (si posem molta cosa, haurem de tenir en compte a l'hora de tornar a voltejar-la, que el pes del crep haurà augmentat). I un cop afegit el farcit, tancarem el crep formant una mitja lluna, i tornarem a donar la volta.

I aquí una foto del resultat!!

Fira de la Tòfona del Berguedà

A principis de mes, vaig tenir el gran plaer de poder assistir a la Fira de la Tòfona del Berguedà, que s'organitza a Cal Rosal, al costat de Berga.

Només vam anar el dissabte però va ser un episodi "sublim" dels últims temps de la meva vida... Apart de catar i firar-nos amb un assortit de formatges i altres embotits espectaculars que s'havien reunit a Cal Rosal... Per 6 euros vam poder gaudir del gran plaer de tastar 8 tapes pensades pels alumnes de l'escola d'Hosteleria d'Osona, i un gotet de vi Oller del Mas. Tapa rera tapa el paladar va poder gaudir fins a cotes gairebé "orgàsmiques"... les més veritables Felicitats als guanyadors, i al segon i tercer classificat... realment destacables!

I... per suposat, apart de firar-me comprant mil tipus de formatges... vaig comprar una tòfona a la gent de la tofonera... Probablement, aquesta tòfona serà recordada pel seu alt rendiment com explico més endavant... el preu de la tòfona és de 900 euros el Kg, tot i que n'hi ha de més barates, la magenc, la d'estiu, etc... La que vaig comprar i utilitzar per cuinar no arribava als 10 grams (tot i que els experts diuen que per quedar satisfet de tòfona, 10 grams són els que has d'ingerir en un àpat). Potser no he seguit les instruccions al peu de la lletra però, eso sí... m'ha donat per 5 plats... que salvant les distàncies amb els cuiners participants del concurs... també han resultat força exquisits... i que compartiré amb tot aquell qui ho vulgui llegir, ja que dedicaré una entrada a cada plat.

La tòfona s'ha de consumir fresca i si es fa un bon manteniment dins la nevera i canviant el paper de cel·lulosa que l'embolica es pot allargar el seu temps d'ús però des de que és collida, sembla que pot durar una setmana o així (disculpeu els experts si no he fet correctament els càlculs, eh). En els propers dies explicaré com vaig aprofitar al màxim al diamant negre de la cuina... Salute i bon gaudi de tòfona... :)

Calamars farcits

Les coses que té anar de vacances és que de tant en tant has d'anar fent un "barrido" de nevera per tal d'evitar que certs aliments comencin a caminar sols... i si aquests aliments tenen potes... raó de més per fer-ho!

Així doncs... l'altre dia vaig disposar-me a fer... calamars farcits... seguint el meu costum, la meva tradició... vaig buscar per internet alguna recepta "apanyá" per tunejar i fer-la meva.

I aquí us deixo els passos que vaig seguir... advertència... va quedar molt bo però va ser laboriós... una bona excusa per gaudir cuinant i ja de pas, deixar reposar la pell de sal, sol i aigua... :)

Pas número 1: netejar els calamars... tot el que us puguin treure a la peixateria... PERFECTE!! I sinó, la cosa consisteix en treure el pellejo aquest com lilaci i la boca (aquesta part es llença)... treure les aletes i les potetes (aquesta part es trosseja perquè formarà part del farcit). Al web parlava de donar la volta els calamars per netejar ben bé l'interior... jo no vaig ser capaç (no per falta d'escrúpols... i és que si ho proveu veure-ho que és molt complicat)... així doncs, s'ha de treure la baina transparent, i tota aquella com pelusa-gelatina blanca (és una mica disgusting però el que s'ha de fer, s'ha de fer).

Un cop nets, es deixen a la nevera (perquè elaborar el farcit té el seu què).

Pas número 2: el farcit... jo vaig aprofitar bacó i uns carbassons ja sofregits (amb una mica de ceba) que hi havia per la nevera. Així doncs, vaig cremar un parell d'alls petits i filetejats (sí, sí... cremar... però va ser un accident... tot i així va quedar molt bo, així que explico, sense saltar-me res cada detall d'aquesta recepta), vaig afegir ceba i un cop daurada afegim el bacó, i després les potetes i les aletes fetes petit... i un cop tot ja té un color de fet, vaig afegir el carbassó (que ja estava fet) i ho vaig barrejar. Simultàneament vaig fer dos ous durs, i un cop tot una mica refredat, ho vaig barrejar... i ja tenim el farcit.

Pas número 3: farcir. Ninonanoninonano... cullereta petita... per molt gran que sembli la boca del calamar... més val assegurar i anar passet i passet! I així, amb paciència, anar emplenant els calamars... per cert, no us passeu embotint-los... el motiu.... és que poden explotar... de fet, 2 de 3 (i no parlo de cap castell... també seria un castell una mica minimalista) calamars van rebelar-se explotant... no va ser dramàtic perquè estava tant embotit que la major part del farcit es va quedar dins però veure com vomita part del farcit (després de tanta estona de preparació) fa patir! I és que també heu de tenir en compte que els calamars s'acaben encongint!

Pas número 4: fer el calamar. Jo vaig aprofitar l'oli del carbassó sofregit per marcar els calamars... 5 minuts d'una banda i 5 de l'altra... un cop marcats vaig afegir caldo de peix de l'àrea (de guissona... reverència off), i  vaig deixar una mitja hora fent xup xup (no cal cobrir tots els calamars amb el suc de peix... en cobrir l'olla, els vapors van fent la resta... jo igualment li vaig fer la volta en un moment determinat). Cap al minut 20 vaig afegir un rajolí de verdejo... que va ser el vi que va acompanyar el dinar!

Pas número 5: menjar. Bon profit! :o)

llenties

Avui he fet per primera vegada llenties... sí sí... com una campiona... i la veritat és que he triomfat molt més que amb els cigrons... a veure si en un futur ho torno a provar amb els cigrons.... i deixo "d'espantar-los" (sembla que em queden durs perquè en algun moment deixa de bullir, i es veu que aquestes "espantades" provoquen que la cocció no sigui adequada).

Bé doncs... vaig a apuntar com he fet les llenties per poder repetir... perquè he fet un petit tastet i em sembla que demà disfrutaré molt mentre dino... mmmm... ;oP

Posar les llenties en aigua durant mitja hora.

S'inicien en paral·lel dos temes, primer el sofregit, que s'acabarà afegint a l'olla on comencem la cocció de les llenties (la cocció és el segon tema):
1) A una paella es comença a elaborar el sofregit: oli, 1 all tallat primet, ceba, pastanaga i sal (tot al gust), quan està doradet hi afegim el tomàquet ratllat.
2) Per altra banda, a una olla hi posem les llenties amb sal, llorer i pebre vermell. I ho cobrim d'aigua (és millor ajustar l'aigua, perquè sempre estarem a temps d'afegir-ne).

Quan el sofregit ja està apunt, l'afegim a les llenties (en aquest cas ja havien començat a bullir). També afegim a l'olla les patates, i ho movem tot amb compte (com si fos una mousse, acompanyant tot el contorn de l'olla). Es deixa a foc mig-baix (no controlo els fogons elèctrics encara, estava al 2 de 5 però com a indicació us diré que jo diria que no ha deixat de fer xup xup en cap moment) durant 30-40 minuts.

Recomano anar mirant i remenant l'olla... per si de cas s'acabés l'aigua, que no volem que s'enganxin les llenties... per si les "mosquis" vaja!!!

Salute i bon profit... tinc unes ganes que sigui demà!!! :D

Vitamina C i Teletienda

Venen temps complicats... freds i calors que van i venen, constipats i recaigudes en grips... al·lèrgies i hormones alterades perquè la primavera està golpejant fort... ben fort... per això em sembla que faré anar el projuicer V a tota màquina per continuar fent sucs de vitamina C... taronja i aranja... i amb el minipimer (o miniprimer com sempre li he dit jo) també batuts... kiwi, maduixes i llet!!! slurpsssss... què bons!!! :)

I us haig de dir que, una vegada, una persona va venir a casa i va reconèixer el Projuicer V... i una fiblada d'incredulitat i d'extrany orgull es va apoderar del meu ésser. Projuicer V és lo "más" en expremedors no elèctrics (vigileu amb els 15 minuts de minireportatge).

He fet una mica de recerca... i resulta ser que un científic àmpliament reconegut per tota la seva carrera variada i diversa en el món de la química i la medicina, en Linus Pauling , va publicar al 1970 "La vitamina C i el refredat comú".

Tanmateix, hi ha estudis a favor i en contra de la ingesta de vitamina C, tant sembla ser que pot reforçar el sistema immunitari com que un consum excessiu pot portar associats problemes gastrointestinals.

Desconeixia tota aquesta controvèrsia, però el que sí sembla confirmat és que la Vitamina C és essencial pel desenvolupament i manteniment de l'organisme, per lo que el seu consum és obligatori per mantenir una bona salut.
La vitamina C serveix per:

• Evitar l'envelliment prematur (protegir el teixit connectiu, la "pell" dels vasos sanguinis).
• Facilitar l'absorció d'altres vitamines i minerals.
• Com antioxidant.
• Evitar les malalties degeneratives tals como arteriosclerosi, càncer, Alzheimer.
• Evitar les malalties cardíaques.
• Tenir unes genives ben saludables.
• Afavorir la cicratització.

 Jo mentrestant aniré fent, got a got, dia a dia... intentant no caure entre aquests refredats primaverals... perquè hi ha un bateig de submarinisme que m'està esperant i que ja ha estat truncat vàries vegades... però dissabte vinent ho aconseguirem!!!

Endorfines i Xocolata

La química que es desenvolupa dins del nostre cos és espectacular... estic començant a desenvolupar la teoria de què la gent del "secreto", etc. quan parlen de controlar el teu destí, es refereixen a controlar la teva química, mitjançant els teus pensaments. Aquest és el nostre poder... perquè al cap i a la fi... què és la realitat? Potser no hi ha tantes realitats com persones existim en aquest planeta? I crec que tots, a la nostra manera, distorsionem la "realitat" perquè s'ajusti al mapa que tenim al cap... Tots busquem flotadors.

Però... tant si es creu en teories tipus el "secreto", etc. com si no... la veritat és que la gestió d'endorfines és important, entre d'altres coses perquè ens ajuden a augmentar l'alegria i disminuir el dolor.

Segons la wiki, les endorfines (del grec "ενδο" significa "dins" (endògen, en grec:ενδογενής , "provinent de dins") i morfina, de Morfeu, en grec: Μορφέας , el deu dels somnis a la mitologia grega, per tant 'endo(genous) (mo)rphine’) són pèptids opioidesendògens que funcionen com a neurotransmisors.¹ Són produides per la glàndula pituitaria i l'hipotàlam en vertebrats durant l'exercici,² l'excitació, el dolor, el consum d'aliments picants o el consum de xocolata, per exemple, l'enamorament i l'orgasme,³⁴ i són similars als opiacis en el seu efecte analgèsic i de sensació de benestar. El terme endorfina implica una acció farmacològica anàloga a l'activitat de les corticoesteroides o la morfina per una substància originada endògenament.

Sé quines coses m'agraden... i fer un llistat d'aquestes coses m'ajuda a posar l'atenció en els aspectes positius... De fet, ara m'estic entrenant en això, com la Julie Andrews en aquesta escena de "Sonrisas y Lágrimas", però sense "camisones" gegants, of course!

Fent la recerca sobre les endorfines he trobat aquestes dues pàgines on hi ha un recull de coses que augmenten la producció d'endorfines: endorfina 1, endorfina 2.

I a tot això... Avui és el dia de la mona.... i malgrat que les mones tradicionals amb tortell de coca i ous durs s'estan recuperant, les mones de xocolata encara guanyen la partida, i, tot s'ha de dir, propicien l'augment d'endorfines en honor a les tradicions culturals.

I parlant de tradicions... Una de les grans incògnites de cada Setmana Santa, apart del temps que farà... és la temàtica de la mona de la Miró, la pastisseria de Castellterçol... aquest any encara no sé quin ha estat el tema i estic a l'espera de què alguna ànima caritativa me'n faci 5 cèntims... però avui, al "respira" del btv, que he enganxat per casualitat, i on parlaven de com superar les depressions, han tancat el programa amb unes imatges del Museu de la Xocolata i d'algunes de les mones més mítiques de la Miró, i allà poden ser contemplades pel temps dels temps... o fins que la xocolata aguanti!!

Mmmm... Vaig a menjar un trosset més d'aquest ou xocolatero!!! Bon profit!!! :)

Panellets i l'estat del món

Avui hem fet panellets!!!

Ja és el tercer any que participo en la ralització de panellets... a casa meva mai no n'havíem fet... i la veritat és que és bastant fàcil, però t'hi has de posar... La primera vegada que m'hi vaig posar, de la mà d¡una gran mestra cuinera, només vaig estar fent formes i barrejant la base amb l'acompanyant pertinent (coco, xocolata, pinyons, ametlles, etc.), i haig de dir que la lluita contra els pinyons va ser d'òrdago!! però ara tinc una tècnica depurada per enganxar pinyons, així com per crear piràmides icebèrgiques pels de coco.

La segona vegada va ser l'any passat, i ja no hi havia supercuinera al costat per guiar-nos... so, ens vam deixar portar i vam fer maxipanellets! Només de pinyons però, del tamany d'una meitat d'un bitllet de 5 euros!!

I la tercera, o sigui avui... ens ha permés ampliar horitzons i ja hem començat amb els de xocolata, coco, pinyons, ametlles. Aquí una imatge de la part que m'ha pertocat per il·lustrar la feina de tota la tarda!



Recepta:

1 patata o moniato (grans i bullits). Depenent de les possibilitats i la pasta es pot jugar amb la patata i el sucre
800 gr. d'ametlla en pols
500 gr. de sucre
1 llimona
Ous (rovell per arrebossar els de pinyons i permetre que s'enganxin al panellet)

Un cop fets, es posen al forn (sobre paper oliós per evitar que s'enganxin) durant 8 o 10 minuts.

Però apart de voler deixar constància de tan bona recepta... el que jo em pregunto és... com pot ser? Que a dia 30 d'octubre... jo cuini panellets en tirants???

Quan estava estudiant ens van fer llegir varis capítols de la sèrie "L'Estat del món", com uns estudis internacionals que s'emeten cada any.

Un cop vaig llegir alguns dels capítols recomanats, em vaig adonar que els estudis sempre deien el mateix, i que nosaltres, com a molt, podem anar modificant aquest informe en la mesura que es realitza el seguiment de les temperatures i l'avançament o no, d'insectes, i malalties. I és que aio és el que ens espera, potser no a nosaltres, però sí als nostres fills i filles. Potser no està causat per l'home, però sí agreujat.... i de fet sense efecte hivernacle, no podria haver-hi vida a la Terra perquè no podríem suportar els contrastos tèrmics però... "carajo". És que és allà cap a on estem anant!! Extremització de les temperatures, i desaparició de la primavera i de la tardor.

Les primeres castanyades que recordo van ser a Castell...la Castanyada sempre ha estat una festa significativa allà dalt, i et regalaven una paperina de castanyes. Recordo el foc, tothom a la plaça, el fred... aixxxxx el fred!! De fet, no m'agrada especialment el fred... o sigui que no és que vulgui tornar a fer voltes pel poble, caminant amb els peus gelats amb la bossa de castanyes a la mà... o pensant-ho bé... potser sí, potser sí podria ser això el que vull!!!??!

... cuinant una quiche

Y esta receta es la excusa para empezar a jugar con el bonito mundo de las fotografías en mi blog... :o)

Pasta brisa para la base de la quiche (comprada o hecha por uno/a), pinchada y horneada hasta la doración a unos 180 grados.

Hervir 4 o 5 puerros durante 15 minutos.
Freír-dorar media cebolla y un calabacín, cortados muy muy finitos (añadir azúcar y vinagre durante la cocción).

Batimos 2-3 huevos, y 300 ml de nata (la vez que mezclé nata de montar con nata de cocina quedó más "flonja"), y añadimos pimienta, si gusta y apetece.

Una vez preparada el contenido de la quiche, lo vertimos sobre la base, añadimos jamón o mortadela de bologna o no añadimos nada, según el gusto personal. Y por encima vertimos la crema de los huevos y la nata, y lo ponemos al horno (170 grados hasta que cuaje). El queso se puede añadir una vez está todo montado y antes de poner la quiche en el horno, o... por otra parte, esperar a media cocción... o ponerlo las dos veces!!! :o)


I hope you enjoy it!!! :)

Sirvent i l'orxata...

Ahir... tot passejant per Vic vam trobar una bonica orxateria... el seu nom... Sirvent... i ho vaig haver de preguntar... Perdoneu, però... aquesta Sirvent té quelcom a veure amb la Sirvent del carrer Escorial, Passeig Sant Joan o Sant Antoni de Barcelona? I la resposta va ser que: no, i sí... no són dels mateixos amos però sí que són de la mateixa família... i és que es veu que Xixona és un cau ple de Sirvents, i que al llarg dels anys s'han anat expandint i conquerint cors i paladars!!! I aquest cop sí que puc dir que he trobat orxateros i orxateres que ho porten a la sang!!! però en el bon sentit, eh!! :o)